Treball amb la fusta (1)

• La fusta i els seus derivats serveixen per construir una infinitat d'objectes. En el procés de fabricació es fan diversos treballs i s'utilitzen eines bàsiques que permeten aconseguir els resultats esperats. Les operacions més corrents que intervenen en la fabricació d'un objecte són: mesurar i marcar, subjectar, tallar, desbastar, perforar, unir i acabar.

• Mesurar i marcar

  El primer pas per fer una bona feina és prendre mides i marcar a la fusta la peça que s'ha de tallar. Però cal tenir en compte aquests consells:
• Una petita errada en les mides pot fer que tot el treball se'n vagi en orris. Paga la pena, doncs, dedicar el temps necessari a prendre-les correctament
• Cal aprofitar al màxim el material. Pensa que com més material se'n vagi en orris més arbres es talaran i innecessàriament.
• 
• Abans de fer la marca, assegura't que has col·locat bé l'escaire.
  Algunes eines que es fan servir per mesurar i marcar són:
  • Metre de fuster: tradicionalment es fa de fusta de boix i té un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo amb facilitat 1.
  • Escaire metàl·lic: consta d'una fulla metàl·lica graduada, unida en angle recte a una peça de fusta, metall o plàstic. Serveix per comprovar angles de 90º o per marcar línies paral·leles i perpendiculars 2.
  • Flexòmetre: cinta metàl·lica graduada que s'enrotlla en espiral mitjançant un mecanisme que permet mantenir-la enrotllada. Pot dur un fre per mesurar amb comoditat 3.
  • Compàs de puntes: serveix per marcar línies corbes o circumferències a la fusta. Té dues potes amb puntes metàl·liques i és d'acer 4.
  

• Subjectar

  Abans de tallar, hem de subjectar el material per poder treballar amb seguretat i precisió quan fem ús de les eines. Per fer aquesta operació s'utilitzen:

  Serjant: ens permet fixar les peces a la taula de treball o subjectar les que s'han encolat.
• 
• • S'ha d'obrir el serjant fent girar el cargol sense fi, i s'ha de col·locar de manera que per sota mossegui la taula, i per sobre, la peça 1.
  • S'ha de col·locar la peça de fusta sobre la taula, de manera que sobresurti la part que hem de treballar (tallar, perforar) 2.
  • Abans de collar-ho, cal col·locar un tros de fusta o plàstic entre la peça i el serjant perquè no quedi cap marca a la peça 3.
  Cargol de banc: aquest element consta de dues mandíbules, una fixa i l'altra mòbil. La part mòbil es mou amb un cargol sense fi i subjecta la peça amb la part fixa. Abans de posar-hi la fusta, no t'oblidis de marcar-la.

• Tallar

  Quan tinguem la peça ben subjectada ja la podrem tallar. Si la fusta és fina, es fa servir la serra de vogir o de marqueteria. Aquest tipus de serra té un bastidor que permet mantenir en tensió el pèl de serra, i un mànec per agafar l'eina.
  • Per col·locar un pel de serra nou, hem d'afluixar les dues papallones que el subjecten. Escollirem el pèl més adequat per a la fusta i la mena de tall que volem fer. Recorda que les dents han de mirar cap enfora i cap avall 1.
  • El tall s'ha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall més gran possible de la fulla i mantenir-la sempre perpendicular a la peça 2.
  • Pel que fa als talls interiors, hem de fer un petit forat amb el trepant, treure el pèl de serra, introduir-lo pel forat i tornar a muntar la serra 3.
  • 
  • Quan hàgim de tallar peces més gruixudes farem servir el xerrac. La forma i disposició de la fulla determina els diferents tipus de xerrac. Per tallar fusta utilitzarem sobretot el xerrac de fulla flexible i el de costella.
    El xerrac es compon d'una fulla llarga i flexible que sol ser d'un gruix decreixent i d'un mànec de fusta o plàstic per facilitar-ne el maneig.
    
    Per utilitzar correctament el xerrac, posem la peça de fusta de manera que ens permeti tallar amb un grau d'inclinació de 45º respecte a la superfície, i mantenint la fulla alineada amb l'avantbraç. Un cop obert el tall, podem fer servir tota la llargària de la fulla amb moviments lents i uniformes. Serra a poc a poc i sense presses; és més eficaç i menys cansat.
    
    El xerrac de costella té la fulla i les dents primes i fines, i es fa servir per a treballs de precisió. Es caracteritza perquè a la part superior de la fulla hi ha una franja pesant d'acer o llautó que serveix per mantenir la fulla recta i facilitar el tall.
    
    Per tallar també es fan servir màquines elèctriques. Alguns exemples són:
    • Serra de vogir portàtil: eina molt versàtil que s'utilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massissa. Té diferents fulles que també permeten tallar metalls i plàstics. L'eina consisteix en un petit motor acoblat a una serra prima que talla la fusta amb un moviment de vaivé 1.
    
    • Serra circular de taula: disposa d'una taula que es pot inclinar per fer diferents talls. Funciona com les serres de vogir portàtils, però deixa les dues mans lliures per guiar la peça 2.
    • Torn: aquesta màquina fa girar la peça de fusta per poder-la treballar utilitzant la ganiveta, que a més a més pot canviar de posició. També serveix per fer bols buidant-ne l'interior 3.
    • Fresadora: aparell que permet fer motllures i determinats encaixos. Disposa d'una ganiveta especial, la fresa, que pot modelar formes diverses 4.