Densitat:
La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos.
En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per aquest motiu que suren.
Densitat:
La duresa és l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.
La duresa d'una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d'aigua que conté.
Tracció:
La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què es fa l'esforç.
Compressio:
Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforços de compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.
flexió:
Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió.
Durabilitat:
Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, i d'altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l'eucaliptus.
Conductivitat tèrmica i elèctrica
Com que la fusta és mala conductora de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l'aïllament tèrmic. Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, són més càlids a l'hivern que els terres de materials ceràmics.
Lluentor i color
Algunes fustes, com ara el castanyer i l'acàcia, presenten, un cop polides, una superfície brillant que les fa molt apreciades. N'hi ha d'altres que tenen una coloració especial que les fa diferents de la resta. És el cas de les fustes tropicals: caoba, banús, pal de rosa...
-
