Benvinguts

Benvinguts al nostre blog de tecnologia, aquest blog es de 1r Eso, aqui trobareu tot sobre la fusta.
dóna-li un m'agrada.      
                               gràcies

                       

Dóna-li un m'agrada al blog

El proses Tecnologic

El proses Tecnològic

El procès tecnològic comença amb                  la identificació d'una nova necessitat. Per que el tenic se informa i pensa; recerca i dissenya diferents solucions.
De aquestes possibilitats escull una la que sembla mes visible. A les hores es construeix aquest model. Un cop construir se avalua quina capacitat te de satisfer la necessitat inicial

Treball amb la fusta (2)

Unir

Per unir dues peces de fusta s'utilitzen diverses tècniques que tot seguit estudiarem. Aprendrem a clavar, cargolar, encolar i acoblar.

• Tècnica per clavar. Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus fins a introduir-lo una mica. Aleshores es retira la mà i es continua l'operació amb martellades més fortes.

Si volem introduir un clau gruixut en una fusta, hem de fer-hi abans un forat per evitar que s'esquerdi 1. Els claus han de travessar les fibres perpendicularment per aconseguir que la unió sigui més forta 2. No s'han de posar dos claus alineats; s'evitarà que s'obri la fusta 3.

• Tècnica per cargolar. Per enroscar s'ha d'escollir el tornavís adequat a la ranura de la cabota del cargol. S'agafa pel mànec amb una mà i es fa girar en el sentit de les agulles del rellotge. Es pot fer servir un tornavís manual o elèctric.
• 
• Cal recordar que si hem de collar un cargol gran la fusta es podria obrir. Per evitar-ho, abans hi hem de fer un forat amb la barrina.
  En la fusta hi podem clavar claus, cargols i perns. Els claus poden variar en longitud, gruix i tipus de cabota. Els cargols per a fusta o tirafons són peces de metall de secció cilíndrica que tenen una rosca helicoïdal que acaba en punta i cabotes de formes diverses. Elsperns permeten col·locar femelles estàndard o d'orelles. S'utilitzen quan es vol que les unions siguin desmuntables.
• 

 

• Tècnica per encolar. L'operació d'encolar serveix per unir les peces de fusta mitjançant un compost que s'anomena cola. Aquesta substància s'adhereix a les fibres de la fusta i s'endureix formant una unió estable. Per encolar cal que les superfícies estiguin ben netes, sense vernís ni pintura. Mentre s'assequen, les peces han d'estar sotmeses a pressió. Amb aquesta finalitat podem fer servir serjants o cargols de banc. L'excés de cola s'ha de netejar amb un drap humit abans que s'assequi.
• Tècnica per aplicar cola termofusible amb pistola. Podem encolar peces de fusta amb cola termofusible mitjançant una pistola especial. Aquesta pistola té una resistència elèctrica a l'interior que escalfa una barra de cola termofusible. Quan la cola és calenta, es fon i la podem utilitzar. Per dosificar la quantitat de cola, la pistola té un gallet que empeny la barra sòlida de cola.

• • Tècnica per acoblar. Aquí tractarem de les unions de les peces de fusta per fer que encaixin l'una en l'altra. Hi ha diversos tipus d'acoblament.

  A l'acoblament amb espigues o tacs es marquen uns forats del gruix de l'espiga a les peces que s'han d'unir. Els forats han d'estar separats de la vora i centrats en la peça perquè encaixin perfectament. Les espigues es col·loquen, amb una mica de cola, com a element d'unió entre les dues peces. Per acabar d'encaixar les peces es fa servir un martell. Cal col·locar una peça de fusta o plàstic al punt on s'hagi de colpejar per evitar fer marques a la fusta.

  

  A l'acoblament de trau i metxa en una de les peces de fusta s'hi fa un rebaix (trau). A continuació, s'encola i s'acobla en l'altra peça. S'utilitza, per exemple, per formar angles rectes entre les peces 1.

  L'acoblament encadellat es fa servir per unir dues peces de fusta pels cantells. En una de les fustes es fa un rebaix al llarg del cantell (femella) i en l'altra es fa un sortint (mascle). Abans d'encaixar-les, les peces s'encolen. Els terres i parets de fusta es col·loquen mitjançant aquesta mena d'unió 2.

  La cua d'oreneta s'utilitza molt per unir calaixos, ja que és una unió molt resistent. Les peces que s'uneixen són amples i no gaire gruixudes 3.

  

• Acabar

  L'operació de l'acabat es fa per protegir la fusta i millorar-ne l'aspecte. És molt important que, abans d'aplicar qualsevol tècnica d'acabat, la superfície de la fusta estigui neta, seca i suau. Qualsevol imperfecció destacarà més amb l'acabat.

  • Tintatge de la fusta. Es poden aplicar diferents tints per intensificar el color de la fusta o donar-li el to desitjat. Hi ha diversos tipus de tint, com els tints amb aigua i els tints amb alcohol.

  • Els tints amb aigua es venen en forma de pols i es dilueixen en aigua. Són barats i s'han d'aplicar generosament. Triguen molt a assecar-se.

   
• 
  

• • Comprova que la peça de fusta està neta i perfectament polida 1.
  • Dissol el tint en l'aigua. La quantitat que en necessitaràs dependrà de la intensitat de color que vulguis obtenir 2.
  • Suca el pinzell al tint i escorre l'excés de producte 3.
  • Aplica el producte amb el pinzell, en direcció paral·lela a la veta de la fusta. Deixa assecar la peça el temps que calgui 4.

  • Els tints amb alcohol se solen comercialitzar en pols o bé líquids, presenten una àmplia gamma de colors i s'assequen ràpidament.

  • Altres tècniques en l'acabat amb fusta. Altres tècniques que es fan servir en l'acabat amb fusta són l'envernissat, l'acabat amb cera, l'acabat amb oli i la pintura.

  • A l'envernissat es fa servir vernís, que és una barreja de resines amb un dissolvent que s'evapora durant l'assecatge de la peça. En moltes ocasions protegeix la fusta de l'aigua. Es tracta d'un acabat que canvia la sensació tàctil de la fusta.
  • L'acabat amb cera se sol fer amb cera d'abelles, que pot portar tint incorporat. S'ha d'aplicar en petites quantitats amb un drap i deixar que s'assequi tot un dia abans d'aplicar la segona capa.
  • En l'acabat amb oli el més utilitzat és l'oli de llinosa, tot i que se'n poden utilitzar d'altres, com l'oli danès i el de teca. L'avantatge que presenten tots tres és que mantenen les qualitats al tacte de la fusta i són fàcils de restaurar. S'apliquen fregant la superfície amb un drap amarat d'oli. En les fustes noves cal aplicar-hi diverses capes, però sempre s'ha d'esperar que s'assequi la capa anterior.
  • Respecte a la pintura, al mercat hi ha una àmplia varietat de pintures amb aigua o amb dissolvents que, en aplicar-se, cobreixen la fusta amb una pel·lícula.

Treball amb la fusta (1)

• La fusta i els seus derivats serveixen per construir una infinitat d'objectes. En el procés de fabricació es fan diversos treballs i s'utilitzen eines bàsiques que permeten aconseguir els resultats esperats. Les operacions més corrents que intervenen en la fabricació d'un objecte són: mesurar i marcar, subjectar, tallar, desbastar, perforar, unir i acabar.

• Mesurar i marcar

  El primer pas per fer una bona feina és prendre mides i marcar a la fusta la peça que s'ha de tallar. Però cal tenir en compte aquests consells:
• Una petita errada en les mides pot fer que tot el treball se'n vagi en orris. Paga la pena, doncs, dedicar el temps necessari a prendre-les correctament
• Cal aprofitar al màxim el material. Pensa que com més material se'n vagi en orris més arbres es talaran i innecessàriament.
• 
• Abans de fer la marca, assegura't que has col·locat bé l'escaire.
  Algunes eines que es fan servir per mesurar i marcar són:
  • Metre de fuster: tradicionalment es fa de fusta de boix i té un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo amb facilitat 1.
  • Escaire metàl·lic: consta d'una fulla metàl·lica graduada, unida en angle recte a una peça de fusta, metall o plàstic. Serveix per comprovar angles de 90º o per marcar línies paral·leles i perpendiculars 2.
  • Flexòmetre: cinta metàl·lica graduada que s'enrotlla en espiral mitjançant un mecanisme que permet mantenir-la enrotllada. Pot dur un fre per mesurar amb comoditat 3.
  • Compàs de puntes: serveix per marcar línies corbes o circumferències a la fusta. Té dues potes amb puntes metàl·liques i és d'acer 4.
  

• Subjectar

  Abans de tallar, hem de subjectar el material per poder treballar amb seguretat i precisió quan fem ús de les eines. Per fer aquesta operació s'utilitzen:

  Serjant: ens permet fixar les peces a la taula de treball o subjectar les que s'han encolat.
• 
• • S'ha d'obrir el serjant fent girar el cargol sense fi, i s'ha de col·locar de manera que per sota mossegui la taula, i per sobre, la peça 1.
  • S'ha de col·locar la peça de fusta sobre la taula, de manera que sobresurti la part que hem de treballar (tallar, perforar) 2.
  • Abans de collar-ho, cal col·locar un tros de fusta o plàstic entre la peça i el serjant perquè no quedi cap marca a la peça 3.
  Cargol de banc: aquest element consta de dues mandíbules, una fixa i l'altra mòbil. La part mòbil es mou amb un cargol sense fi i subjecta la peça amb la part fixa. Abans de posar-hi la fusta, no t'oblidis de marcar-la.

• Tallar

  Quan tinguem la peça ben subjectada ja la podrem tallar. Si la fusta és fina, es fa servir la serra de vogir o de marqueteria. Aquest tipus de serra té un bastidor que permet mantenir en tensió el pèl de serra, i un mànec per agafar l'eina.
  • Per col·locar un pel de serra nou, hem d'afluixar les dues papallones que el subjecten. Escollirem el pèl més adequat per a la fusta i la mena de tall que volem fer. Recorda que les dents han de mirar cap enfora i cap avall 1.
  • El tall s'ha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall més gran possible de la fulla i mantenir-la sempre perpendicular a la peça 2.
  • Pel que fa als talls interiors, hem de fer un petit forat amb el trepant, treure el pèl de serra, introduir-lo pel forat i tornar a muntar la serra 3.
  • 
  • Quan hàgim de tallar peces més gruixudes farem servir el xerrac. La forma i disposició de la fulla determina els diferents tipus de xerrac. Per tallar fusta utilitzarem sobretot el xerrac de fulla flexible i el de costella.
    El xerrac es compon d'una fulla llarga i flexible que sol ser d'un gruix decreixent i d'un mànec de fusta o plàstic per facilitar-ne el maneig.
    
    Per utilitzar correctament el xerrac, posem la peça de fusta de manera que ens permeti tallar amb un grau d'inclinació de 45º respecte a la superfície, i mantenint la fulla alineada amb l'avantbraç. Un cop obert el tall, podem fer servir tota la llargària de la fulla amb moviments lents i uniformes. Serra a poc a poc i sense presses; és més eficaç i menys cansat.
    
    El xerrac de costella té la fulla i les dents primes i fines, i es fa servir per a treballs de precisió. Es caracteritza perquè a la part superior de la fulla hi ha una franja pesant d'acer o llautó que serveix per mantenir la fulla recta i facilitar el tall.
    
    Per tallar també es fan servir màquines elèctriques. Alguns exemples són:
    • Serra de vogir portàtil: eina molt versàtil que s'utilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massissa. Té diferents fulles que també permeten tallar metalls i plàstics. L'eina consisteix en un petit motor acoblat a una serra prima que talla la fusta amb un moviment de vaivé 1.
    
    • Serra circular de taula: disposa d'una taula que es pot inclinar per fer diferents talls. Funciona com les serres de vogir portàtils, però deixa les dues mans lliures per guiar la peça 2.
    • Torn: aquesta màquina fa girar la peça de fusta per poder-la treballar utilitzant la ganiveta, que a més a més pot canviar de posició. També serveix per fer bols buidant-ne l'interior 3.
    • Fresadora: aparell que permet fer motllures i determinats encaixos. Disposa d'una ganiveta especial, la fresa, que pot modelar formes diverses 4.
    

Derivats de la fusta

• De la fusta natural s'obtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartró.

• Els taulers artificials:

• En general, els mobles que t'envolten i que fas servir no són de fusta natural.

• 
• Els taulers artificials presenten les característiques següents:
  • Són més econòmics que la fusta natural. S'aprofita el 100% dels arbres.
  • Són més plans i llisos.
  • Poden tenir mides molt més grans.
  • No es deformen, ni podreixen, ni es corquen.
• 
  

  •  Fonamentalment, poden ser de tres tipus: 
  • Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, col·locades de manera que les fibres de la capa inferior quedin perpendiculars a les de la capa superior. Així s'aconsegueix una resistència uniforme del material. El nombre de capes és sempre senar, per tal que les vetes siguin paral·leles. El material que es fa servir per enganxar-les és la cola.
  • Aglomerat. S'obté a partir d'encenalls i trossos de fusta tractats a pressió i després encolats. El producte resultant es premsa formant planxes i es deixa assecar. L'acabat final pot ser sense cobrir, plastificat o bé xapat amb fusta natural.
  • Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatura, i s'uneix amb resina sintètica. El producte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes. Comercialment es coneix com tauler DM. És molt dur, fàcil de treballar i de pintar. Si en la unió i compactació es fa servir la resina de les fibres de la fusta en lloc de resina sintètica, el producte s'anomena tàblex.
  • Els taulers es venen normalment en formats d'1,22 X 2,44 m. N'hi ha de dos tipus: amb una capa externa de fusta noble, si es vol un aspecte més estètic; o bé de plàstic, si es prioritza la resistència a l'aigua.

  • El paper

    El paper és una capa fina de fibres vegetals entrellaçades entre si formant un llenç que té les propietats de ser resistent, perdurable en el temps, higroscòpic (absorbeix bé l'aigua), lleuger i aïllant de la calor i del corrent elèctric. El seu procés de fabricació és el següent:

  • La cel·lulosa

    La cel·lulosa és el constituent principal de la paret cel·lular de les plantes. S'obté en grans quantitats de la fusta, i especialment de l'arbre de l'eucaliptus.

  • El cartró

    Un altre derivat de la fusta és el cartró, que s'obté a partir de làmines gruixudes de pasta de paper o bé per l'encolat de capes. El cartró ondulat és el més comú. El formen una capa interior de paper en forma d'ondes reforçada per dues capes exteriors llises que s'adhereixen amb cola.
  • La disposició d'aquestes làmines dóna una gran lleugeresa i resistència al cartró. Una de les aplicacions més importants d'aquest material és l'envasament o embalatge de productes. A més, és net, admet diversos acabats i es pot reciclar.

tipus de fusta

les fustes es clasifiquen en:

-Fustes toves:

 En general, es tracta d'arbres resinosos de fulla perenne, 

i de color blanquinós i fàcils de treballar, com ara el pi o 

l'avet. Com: pi o l'avet.

Fustes dures: 

Corresponen als arbres de fulla caduca. Com: el freixe i

lanoguera.

importancia de la fusta

La fusta és un material emprat per l'ésser humà des de sempre. Amb la descoberta del foc, la fusta es va convertir en combustible. Més endavant, es va fer servir per elaborar estris diversos i armes. Les primeres cases es van construir amb branques i pedres, però ben aviat, a causa de la seva resistència, la fusta es va emprar per fer bigues i pilars.

Aquests últims cent anys, la fusta també s'ha utilitzat per fabricar pasta de paper (fins aleshores es feia amb lli i cotó). Actualment encara fem servir la fusta com a combustible, i també per elaborar eines, fer paper i en la construcció.

propietats de la fusta

Densitat:

La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos.

En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per aquest motiu que suren.

Densitat:

La duresa és l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.

La duresa d'una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d'aigua que conté.

Tracció:

 La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què es fa l'esforç.

Compressio: 

Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforços de compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.

flexió:

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió.

Durabilitat:

Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, i d'altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l'eucaliptus.

Conductivitat tèrmica i elèctrica

Com que la fusta és mala conductora de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l'aïllament tèrmic. Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, són més càlids a l'hivern que els terres de materials ceràmics.

• Lluentor i color

  Algunes fustes, com ara el castanyer i l'acàcia, presenten, un cop polides, una superfície brillant que les fa molt apreciades. N'hi ha d'altres que tenen una coloració especial que les fa diferents de la resta. És el cas de les fustes tropicals: caoba, banús, pal de rosa...